Fotografia, Pere Garcias. Interrogants: Aina Bonner
Solució al Repte 38
L’exemplar al qual pertany el crani de la dreta probablement tenia els ronyons més grossos que el de l’esquerra. Veiem per què.
El crani de la dreta, a les voreres de l’espai interorbitari (la part més estreta del crani), per damunt les òrbites, presenta un solc ben marcat que indica que hi hauria hagut unes glàndules salines.
Aquestes glàndules apareixen fonamentalment als ocells d’hàbits marins (gavines, virots, corbmarins, etc…) i estan destinades a extraure l’excés de sal que es troba als aliments. També es troben a alguns ocells terrestres que consumeixen poca aigua. S’han observat a onze ordres d’ocells (Struthioniformes, Anseriformes, Phoenicopteriformes, Gruiformes, Charadriiformes, Gaviiformes, Sphenisciformes, Procellariiformes, Pelecaniformes, Falconiformes, i a una espècie de Galliformes). A alguns ordres d’aus (per exemple, els Procellariiformes), la presència d’aquests solcs on se situen les glàndules salines està estesa universalment, mentre que a uns altres ordres, entre els que es troben els Anseriformes, es desenvolupen a les espècies que consumeixen plantes amb un excés de sal. A més, sembla que la presència de glàndules salines es correlaciona amb la mida dels ronyons. Els ocells que consumeixen aliments amb un excés de sal han de menester uns ronyons més grossos per eliminar-ne l’excés. Però no n’hi ha prou amb els ronyons i desenvolupen unes glàndules salines més desenvolupades.
Aquestes glàndules tenen una estructura similar a la dels nefrons dels ronyons dels vertebrats. Cada glàndula té uns lòbuls que contenen uns túbuls que desemboquen a una canaleta central. Als capilars que irriguen les glàndules, l’aigua conduïda es reabsorbeix mentre que la sal se descarrega a la canaleta central, on es concentra a una densitat molt superior a com es concentra als ronyons. Des d’allà, es pot expulsar a l’exterior a través dels forats respiratoris.
Crani de gavina on es veuen els sols on se situen les glàndules salines. Dibuix de M. Cerame-Vivas agafat de Schimdt-Nielsen (1960).
Situació de les glàndules salines. Dibuix de M. Cerame-Vivas, agafat de Schmidt-Nielsen (1960).
A la vista del crani de la dreta, podem dir que una part de l’alimentació d’aquest exemplar d’oca fòssil tenia un excés de sal. Tal volta pasturava a zones molt salinitzades. Per tant, esperam que l’exemplar de la dreta tengués uns ronyons majors que el de la dreta de la fotografia presentada .
Referències
Schmidt-Nielsen, K. 1960. The Salt-Secreting Gland of Marine Birds. Circulation, 21: 955-967. https://www.ahajournals.org/doi/epdf/10.1161/01.CIR.21.5.955
Chiu, CC., Yao, C.T., Liao, B.Y. i Li, S.H. 2024. Convergent evolution of kidney sizes and supraorbital salt glands for birds living in saline habitats. iScience, https://doi.org/10.1016/j.isci.2024.109169