Foto: Sebastià Torrens. Interrogants: Aina Bonner

 

 

Solució al Repte 4

 

Hi ha diferents respostes imaginatives possibles a aquest repte.

(1) Una resposta és la de lhoatzín (Opisthocomus hoazin). És una resposta correcta, sense cap dubte. L’hoatzín és una espècie summament singular. És l’únic representant d’un llinatge d’ocells que es va separar dels seus parents més propers fa més de 60 milions d’anys. És l’únic ocell vivent que presenta unes ales amb unes urpes funcionals.

Hi ha espècies d’aus actuals que tenen urpes alars vestigials, no funcionals. Archaeopteryx i altres aus extingides també tenien urpes alars funcionals. En el cas d’Archaeopteryx, algunes urpes alars eren més grans que algunes de les pedals. Havien de ser funcionals, però es desconeix la seva funció exacta.

El desplaçament de l’hoatzín fent servir ales i potes es limita a una fase juvenil de la vida de l’animal, en la que fa servir les ales (amb unes urpes que els acabaran caient), juntament amb les potes per desplaçar-se pel brancam dels arbres o per pujar pels troncs;

 

Exemplar adult de hoatzín (Murray Foubister, via Wikipedia Commons) [Agafat de: https://insidescience.org/news/baby-birds-use-wing-claws-climb-through-amazon]

 

Agafat de Abourachid et al 2019. Science Advances, 5: eaat0787

[No vos perdeu el vídeo:

https://insidescience.org/news/baby-birds-use-wing-claws-climb-through-amazon]

 

(2) Una altra resposta és que hi ha una sèrie d’ocells que quan aixequen el vol han d’anar primer corrent sobre terra mentre comencen a batre les ales o les estenen per planejar. Durant aquesta fase (curta) d’enlairament fan servir simultàniament les ales i les potes per desplaçar-se. Es tracta, en general, d’ocells terrestres pesats, però també n’hi ha de marins. Aquesta resposta està be, tot i que la durada de l’ús simultani dels dos mòduls locomotors és molt curta, ja que el desplaçament pròpiament dit es fa corrent o volant.

Vegeu el vídeo que m’ha enviat Joan Femenías:

Albatros: https://teara.govt.nz/en/video/7069/albatross-taking-off

 

(3) Una tercera resposta contempla que en experiments sobre l’origen del vol s’han fet servir rampes inclinades per les que es feia pujar una perdiu (o altres ocells), i, segons el rost que feia la rampa, es va observar que les perdius caminaven, però s’ajudaven simultàniament per l’impuls de les ales per pujar. També és una resposta correcta, tot i que és una cosa que, fins on jo sé, bàsicament s’ha fet experimentalment. En condicions naturals ho poden fer alguns polls que han caigut del niu i no poden encara volar.

Trobareu alguns exemples al següent vídeo enviat per Joan Femenías:

Tinamú (Eudromia elegans), talègol caproig (Alectura lathami), perdiu chukar (Alectoris chukar), colom (Columba livia), garsa nordamericana (Pica hudsonia), griveta hermitana (Catharus guttatus): https://www.youtube.com/watch?v=e81J915TEXg

 

(4) Finalment, una altra resposta, tal volta la més imaginativa, és la que contempla els pingüins quan es desplacen panxa en terra (és a dir, sobre un substrat sòlid, com es demanava al Repte) pels camps de gel de l’Antàrtida, ja que es desplacen fent servir conjuntament l’ajuda de les potes i -eventualment- la de les ales.

 

 

Gràcies a tots els que heu participat!

 

Referències

Abourachid, A., Herrel, A., Decamps, T., Pages, F., Fabre, A.M., van Hoorebeke, L., Adriaiens, D. i Garcia Amado, M.A. 2019. Hoatzin nestling locomotion: acquisition of quadrupedal limb coordination in birds. Science Advances, 5, 5: eaat0787.

Dial, K.P. 2003. Wing-Assisted Incline Running and the Evolution of Flight. Science 299, 402-404.

Rogers, N. 2019. The Baby Birds That Use Wing-Claws to Climb Through the Amazon. Inside Science (bloc). [ https://insidescience.org/news/baby-birds-use-wing-claws-climb-through-amazon]

 

 

5/5 - (1 vote)

Josep Antoni Alcover

Zoòleg i paleontòleg de vertebrats. Doctor en Biologia per la Universitat de Barcelona. 68 anys, casat amb Francisca Comas; dos fills, Carme i Enric. Investigador Científic del Consejo Superior de Investigaciones Científicas, adscrit a l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA, centre mixt del CSIC i de la Universitat de les Illes Balears). Fins 2016 (8 anys) i 2020-2021, vice-director de l’IMEDEA (UIB-CSIC). Temes d’interès: Evolució dels vertebrats insulars. Endemismes insulars. Aus fòssils. Extinció d’espècies. Documentació arqueològica d’introduccions d’espècies. Biogeografia insular. Descripcions de espècies noves de vertebrats. Col·leccions científiques. Publicacions científiques en revistes internacionals i nacionals sobre vertebrats insulars, principalment de Balears i illes de la Macaronèsia. Publicacions divulgatives a revistes nacionals. Comissari de l’exposició Les Balears abans dels Humans (2000-2001, Palma, Inca, Maó, Sant Antoni de Portmany; >20.000 visitants). 10 llibres com autor, coautor o editor. Investigador Principal de 17 projectes competitius nacionals i internacionals finançats (dos per National Geographic Society), participant a altres quatre. Co-fundador i soci del Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB). President de la Societat d’Història Natural de les Balears (SHNB), anys 1994 a 1999.

Deixa un comentari / resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *