Fotografia: Jordi Muntaner. Interrogants: Aina Bonner

Repte 7

Avui aquest Repte va d’osteologia.

El coneixement de l’anatomia dels ocells va estar de molt moda entre els ornitòlegs fa més d’un segle. Ara no ho està tant. El sistema esquelètic dels ocells és sumament informatiu sobre com han evolucionat i com funcionen. Personalment, m’encanten els ossos. En aquest bloc esporàdicament presentaré reptes osteològics, que potser ens ajudaran a entendre un poc més la singularitat i diversitat dels ocells.

Les ales dels ocells són un gran invent evolutiu. Estan suportades per l’esquelet del membre anterior, el qual als ocells està compost, habitualment, pels següents segments:

• húmer
• radi-ulna
• carpmetacarp (+ dos petits ossos carpians)
• falanges proximals
• falange distal

Els ossos dels dos primers segments són homologables als dels nostres braços (húmer) i avantbraços (radi i cúbit, aquest darrer també denominat ulna), mentre que els dels tres darrers segments ho són als ossos de les mans i les munyeques o canells. Els ossos de les “mans” dels ocells suporten les plomes primàries (i l’àlula), mentre que les secundàries són suportades per l’avantbraç (ulna), i les terciàries pel braç (húmer).

A la gran majoria d’aus el disseny de les ales comporta que el carpmetacarp (l’os més llarg de la “ma” dels ocells) sigui més curt que l’húmer. No obstant, alguns ocells són “rars”: Tots els membres de dos Ordres d’ocells tenen els carpmetacarps més llargs que els húmers. Sabeu quins són aquests ocells?