Photo: Sebastià Torrens. Interrogants: Aina Bonner
Solució al Repte 6
Els megapòdids (Megapodidae) són ocells que ponen els ous dins la terra i no els coven, de manera que els polls quan surten han d’excavar un o dos palms de terra per sortir a l’exterior.
Els megapòdids són un grup de Galliformes que viuen a l’àrea indo-pacífica. A diferència de les altres Galliformes (excepte Coturnix) són bons colonitzadors d’illes, de manera que tenen una distribució relativament àmplia. La família Megapodidae inclou una vintena d’espècies vivents, i algunes ja extintes rere l’acció dels humans.
La resposta dels megapòdids és la correcta, però dintre dels megapòdids hi ha diferències. Hi ha espècies que el que fan és crear uns túmuls de terra amb matèria vegetal en descomposició (com el compost) i enterren els seus ous en aquests túmuls. Uns altres cerquen fonts de calor “naturals”: be microbianes –com les dels túmuls–, geotèrmiques –sòls encalentits per energia geotèrmica d’origen volcànic– o solars –platges exposades a radiació solar–.
Algunes espècies controlen la temperatura de la terra on han deixat els ous, i la poden modificar afegint més “fems” o orejant la terra.
Altres espècies (o poblacions) ponen els ous i se n’obliden. Són uns pares més aviat “passotes”. Aquest és el cas del talègol maleo (Macrocephalon maleo), de les illes de Sulawesi i Buton, tal volta l’espècie més passota de totes (deixa els ous enterrats i se’n van; fan servir energia geotèrmica o energia solar, segons els casos). Una altra espècie que no fa túmuls és el megàpode de Wallace (Eulipoa wallacei), de les illes Moluques, que enterra els ous a l’arena. Després hi ha un parell d’espècies del gènere Megapodius que de vegades fan túmuls, de vegades enterren els ous a cendres volcàniques, de vegades a les platges i de vegades devora arrels en descomposició. Podriam dir que totes aquestes espècies fan servir uns nius subterranis.
Més curiositats. Les espècies que fan túmuls els arriben a fer de 5 m de diàmetre, i de més d’un metre d’alt.
Els ous dels megapòdids són grans. Els del talègol maleo fan 4 vegades el volum d’un ou de gallina. Com a mitjana pesen uns 200 grams. A més, el vermell de l’ou és proporcionalment molt gros.
Ou de Macrocephalon maleo. Photo: John Weinstein, Field Museum of Natural History, Chicago. Font: https://collections-zoology.fieldmuseum.org/catalogue/1746840
Seccions d’ous bollits de gallina i de Macrocephalon maleo. Agafat de Dekker i Brom (1992): Zoologische Verhandelingen, 278: 26.
Podeu trobar una foto d’un poll de talègol maleo emergent de l’interior de l’arena a:
i moltes altres fotos d’adults i cries a:
https://www.naturepl.com/search?s=Macrocephalon&filters=sf6%3D
Els polls dels megapodes no tenen la dent còrnia que tenen els altres ocells al bec per poder trencar la closca de l’ou. La trenquen amb les potes. La closca de l’ou és molt prima. A més, quan emergeixen den terra els polls ja surten totalment formats i ben espavilats, capaços de córrer, alimentar-se i fer petits vols. Es diu que són súper-precoços (o súper-nidífugs). Tot el contrari de les espècies que tenen cries que neixen poc desenvolupades i han de menester ser cuidades i alimentades al niu es diuen altricials o nidícoles (un cas extrem d’au altricial és el de Heliornis fulica que hem vist al Repte anterior).
**********
A Nova Caledònia s’ha descrit Sylviornis neocaledoniae, un ocell enigmàtic que es va extingir rere l’arribada dels humans.
Reconstrucció de l’esquelet de Sylviornis neocaledoniae. Font: Worthy et al. (2016): PLoS ONE, 11, 3: e0150871, p. 52.
Primer es va considerar que Sylviornis era un parent de moes i kiwis. Un temps més tard es va dir que era un megapòdid gegant, de 1,6 m d’alçària. Se li varen atribuir les construccions d’uns túmuls de 40 m de diàmetre i 5 m d’alt que els arqueòlegs havien trobat a l’illa, els havien excavat pensant que eren túmuls funeraris i no hi havien trobat res a dedins. Després s’ha vist que no forma part dels Megapodidae, i es va crear una família pròpia per incloure-ho, Sylviornithidae. Com a curiositat, aquesta família es va definir i proposar a un treball publicat a Mallorca!
A Fiji (illes de Viti Levu i Naigani) es va descriure una espècie extinta (després de la colonització humana) gegant de megapòdid, Megavitiornis altirostris. Igual que va passar amb Sylviornis neocaledoniae, posteriorment s’ha vist que en realitat és un parent de l’espècie de Nova Caledònia i ha estat re-situat a la família Sylviornithidae. Aquesta família és una branca basal dels Galliformes.
Finalment, s’ha qüestionat que els grans túmuls de Nova Caledònia hagin estat fets per Sylviornis, ja que aquest ocell no presenta trets morfològics relacionables amb adaptacions a excavar (com si tenen alguns megapòdids).
Referències
Dekker, R.W.RJ. i Brom, T.G. 1992. Megapode phylogeny and the interpretation of incubation strategies. Zoologische Verhandelingen, 278: 19-31.
Harris, R.B., Birks, S.M. i Leaché A.D. 2014. Incubator birds: biogeographical origins and evolution of underground nesting in megapodes (Galliformes: Megapodiidae). Journal of Biogeography, 41: 2045-2056.
Mourer-Chauviré, C. i Balouet, J.C. 2005. Description of the skull of the genus Sylviornis Poplin, 1980 (Aves, Galliformes, Sylviornithidae new family), a giant extinct bird from the Holocene of New Caledonia. In Alcover, J.A. i Bover, P. (eds.), Proceedings of the International Symposium “Insular Vertebrate Evolution: the Palaeontological Approach”. Monografies de la Societat d’Història Natural de les Balears, 12: 205–218.
Mourer-Chauviré C, Poplin F. 1985. Le mystère des tumulus de Nouvelle-Calédonie. La Recherche, 16, 9: 1094.
Poplin F. 1980. Sylviornis neocaledoniae n. g., n. sp. (Aves), Ratite éteint de la Nouvelle-Calédonie. Comptes rendus de l’Académie des Sciences de Paris, Série D, XXXX: 691–694.
Poplin, F., Mourer-Chauviré, C. i Evin, J. 1983. Position systématique et datation de Sylviornis neocaledoniae, mégapode géant (Aves, Galliformes, Megapodiidae) éteint de la Nouvelle-Calédonie. Comptes rendus des séances de l’Académie des sciences Série II, 297,3: 301–304.
Poplin, F. i Mourer-Chauviré, C. 1985 Sylviornis neocaledoniae (Aves, Galliformes, Megapodiidae), oiseau géant éteint de l’Île des Pins (Nouvelle-Calédonie). Geobios, 18, 1: 73–97.
Sekercioglu, S. 1999. Megapodes: a fascinating incubation strategy. Havard J. Ungrad. Sci., 5, 2: 77-83.
Worthy, T. H. 2000. The fossil megapodes (Aves: Megapodiidae) of Fiji with descriptions of a new genus and two new species. Journal of the Royal Society of New Zealand, 30, 4: 337–364.
Worthy, T.H., Mitri, M., Handley, W.D., Lee, M.S.Y., Anderson, A. i Sand, C. 2016. Osteology Supports a Stem-Galliform Affinity for the Giant Extinct Flightless Bird Sylviornis neocaledoniae (Sylviornithidae, Galloanseres). PLoS ONE, 11, 3: e0150871.