Fotografia: Jordi Muntaner. Interrogants: Aina Bonner

 

Solució al Repte 7

 

[Aquest Repte no ha tengut tan bona acceptació com els anteriors, tot i que els esquelets i els ossos són importants per entendre’ls… Donat que ha estat un poc complicat, “per compensar” el proper Repte serà més senzill].

Anam a la solució al Repte 7:

Els ocells que tenen els carpmetacarps més grans que els húmers són els Apodiformes (falzies) i els Trochiliformes (colibrís). Són dos ordres molt propers, i de vegades (antigament) els colibrís s’han considerat Apodiformes. Tots dos tenen els húmers molt curts i robustos. No se semblen als húmers dels altres ocells. Les ulnes són robustes, però no tan especialitzades com els húmers. Els ossos de la ma (carpmetacarp + falanges del dit major) fan el 60% de la llargària de l’esquelet de l’ala!

Es pensa que els húmers gruixuts i curts de les falzies i colibrís han d’estar relacionats amb la capacitat que tenen de batre les ales molt aviat.

Si els comparau amb nosaltres, els humans, resulta extraordinari pensar que aquests ocells tenen els húmers (que tothom sap com són de grans als humans) més petits que l’equivalent al nostre carp (ossos del canell) i metacarp (ossos de la palma de la ma).

Agafat de Kaiser (2007). The Inner Bird. Anatomy and Evolution.

 

Agafat de Dial (1992): The Auk, 109: 864-875.

 

 

Referències

DIAL, K.P. 1992. Avian forelimb muscles and nonsteady flight. Can birds fly without using the muscles in their wings? The Auk, 109: 864-875.

KAISER, G.W. 2007. The Inner Bird. Anatomy and Evolution. UBC Press, 386 pàgines.

 

Vegeu també:

https://sketchfab.com/ufherps/collections/forelimb-diversity-1e702f872e1145d5ad85d765d3c54939

(aquesta pàgina mostra els ossos de les ales de sis espècies d’ocells, entre els quals hi ha una falzia; en blau es troben els húmers i en vermell els ossos de les mans, el primer dels quals és el carpmetacarp)

 

5/5 - (3 votes)

Josep Antoni Alcover

Zoòleg i paleontòleg de vertebrats. Doctor en Biologia per la Universitat de Barcelona. 68 anys, casat amb Francisca Comas; dos fills, Carme i Enric. Investigador Científic del Consejo Superior de Investigaciones Científicas, adscrit a l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA, centre mixt del CSIC i de la Universitat de les Illes Balears). Fins 2016 (8 anys) i 2020-2021, vice-director de l’IMEDEA (UIB-CSIC). Temes d’interès: Evolució dels vertebrats insulars. Endemismes insulars. Aus fòssils. Extinció d’espècies. Documentació arqueològica d’introduccions d’espècies. Biogeografia insular. Descripcions de espècies noves de vertebrats. Col·leccions científiques. Publicacions científiques en revistes internacionals i nacionals sobre vertebrats insulars, principalment de Balears i illes de la Macaronèsia. Publicacions divulgatives a revistes nacionals. Comissari de l’exposició Les Balears abans dels Humans (2000-2001, Palma, Inca, Maó, Sant Antoni de Portmany; >20.000 visitants). 10 llibres com autor, coautor o editor. Investigador Principal de 17 projectes competitius nacionals i internacionals finançats (dos per National Geographic Society), participant a altres quatre. Co-fundador i soci del Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB). President de la Societat d’Història Natural de les Balears (SHNB), anys 1994 a 1999.

Deixa un comentari / resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *