Foto: Sebastià Torrens. Interrogants: Aina Bonner
Solució al repte 1
Tot i que el repte pugui semblar senzill, és important fitxar-se be en la pregunta plantejada per resoldre’l.
Es demana què és més important per als ocells, i no què és més distinctiu o diagnòstic. Parlam del conjunt de tots els ocells, no de cap ocell en particular. Un altre punt important és fitxar-se que una de les opcions (la C) és la possessió (o no) de plomes complexes. No de “plomes” a seques.
Així, analitzem les possibilitats que teniam:
- OPCIÓ A: Hi ha ocells que han perdut la capacitat de volar (aus avoladores), i fins i tot n’hi ha que han perdut totalment les ales (per exemple, els moa). Tot i no tenir-ne, són ocells.
- OPCIÓ C: També hi ha ocells que no tenen plomes complexes (per exemple, els kiwi, que tenen unes plomes tan simples que semblen pèls; són uns ocells tan rars que alguns divulgadors consideren que se’ls podria nomenar “mamífers emèrits” o “honoraris”; o els moa). Tot i no tenir-ne, continuen sent ocells.
- OPCIÓ B: No obstant, no hi ha cap ocell que no tingui potes. Ni tan sols les falzies (que pertanyen a l’Ordre Apodiformes, que vol dir “sense potes”) ni els colibrís (Ordre Trochiliformes), que les tenen ben petites, però funcionals. Fins i tot són perfectament funcionals a espècies no caminadores (com les esmentades falzies i colibrís, o els arners). Es poden penjar de les branquetes o dels fils d’electricitat.
Per tant, la resposta correcta és la B: per ser ocell s’han de tenir potes
- Esquelet de moa de les terres altes, Megalapteryx didinus, exemple d’au sense ales.
Agafat de: https://teara.govt.nz/en/photograph/11380/upland-moa-in-correct-stance.
Upland Moa, Megalapteryx didinus, collected March 1987, Honeycomb Hill, Enduro, Map Grid 1385N 720E, New Zealand. Field Collection 1982-1988. CC BY 4.0. Te Papa (S.023700)
C. Apteryx mantelli, exemple d’ocell amb plomes no complexes. Agafat de: Wikipedia
B. Això és lo més semblant a un ocell sense potes
Pot semblar que aquest primer repte plantejat és un poc doiut, però jo crec que no ho és, ja que ens ajuda a contemplar i entendre el pla estructural de les aus en comparació amb el nostre, el dels mamífers. Mamífers i aus compartim algunes característiques avançades (per exemple, tenim un cor amb quatre càmeres, podem mantenir la temperatura corporal constant durant tota o gran part de la vida…), però… som molt diferents. Provenim de nissagues que es varen separar fa molt de temps.
Si aprofundim en el temps, veim com tots els vertebrats terrestres vàrem evolucionar a partir d’uns peixos particulars (pulmonats amb aletes lobulades) [vos recomano que vegeu el magnífic vídeo de n’Aina Bonner al blog “Planet Tunna” del Laboratori Oceanogràfic de les Balears (IEO-CSIC) o a la seva pàgina web personal: Are we realated to tuna?]. A partir d’uns peixos pulmonats amb aletes lobulades varen aparèixer els primers amfibis, fa més o menys uns 370 milions d’anys. A partir dels amfibis, fa uns 320 milions d’anys varen aparèixer els amniotes (que ponen ous amb diferents capes protectores), que tot d’una es dividiren en dos grups, els sinàpsids (que inclouen el que abans s’anomenaven “rèptils mamiferoides” -però que ara es diuen “mamiferoids troncals”- i els mamífers) i els sauròpsids (grup que inclou, entre d’altres, tots els rèptils actuals i els dinosaures: recordeu que les aus s’inclouen dintre dels dinosaures, són els dinosaures vivents). El parent comú més proper d’aus i de mamífers degué viure fa uns 320 milions d’anys.
Per veure les diferències entre aus i mamífers pel que fa a la pèrdua de membres, podem plantejar:
Què és més important per als mamífers?:
- El membre anterior
- El membre posterior
- Parir cries vives
La possessió de membres posteriors (potes funcionals) és una de les dues característiques fonamentals dels ocells que indica Gay W. Kaiser al seu excel·lent llibre d’anatomia i evolució dels ocells, una obra a la que recorreré en diferents ocasions al llarg de l’AVIENIGMA. A la majoria d’ocells, les potes són molt primes, amb la seva part més distal molt poc musculada. Hi arriben tendons llargs procedents de músculs que es troben més prop del cos.
L’altra característica fonamental que indica Gay W. Kaiser és que quasi cap de les parts visibles dels ocells estan vives. El cos dels ocells està recobert de queratines, unes proteïnes que constitueixen una excreció morta de la pell. Fins i tot la superfície dels ulls està formada per una capa de queratina transparent… L’ésser viu, el que és viu de l’ocell que veiem, és dins aqueixa cuirassa de queratina. [vegeu la ressenya del llibre recomanat]
Resposta a la pregunta sobre què és més important per als mamífers:
1. El membre anterior. Tots els mamífers ho tenen, mentre que n’hi ha que no tenen membre posterior (per exemple, cetacis i sirènids), i n’hi ha que no pareixen cries sinó que ponen ous (els ornitorincs i els equidnes). No es pot ser mamífer si no es te membre anterior.
Així, veim que una característica comuna que tenim els mamífers i les aus és que no hi ha cap mamífer ni cap au que hagin perdut tots els seus membres (a diferència del que passa a alguns peixos, amfibis i rèptils no avians –consultau “limbless vertebrates” a la Wikipedia).
La pèrdua d’alguns membres als ocells i als mamífers no és fruit d’una herència provinent d’un ancestre comú, sinó que es deu a processos evolutius recents, que no han conduït a uns mateixos resultats: quan les aus han perdut uns dels seus membres, aquests han estat els membres anteriors. Quan els mamífers han perdut uns dels seus membres, han estat els posteriors.
Referències:
KAISER, G.W. 2007. The Inner Bird. Anatomy and Evolution. UBC Press, 386 pàgines.
Aquest Repte permet fer un balanç de les respostes rebudes. Amb altres reptes no podré presentar el balanç, perquè no inclouran diferents alternatives de resposta. En aquest cas, un 40% de les respostes han coincidit amb la solució aquí donada. Gràcies a tots els que heu participat! Esper que vos animeu a continuar. Proper repte, dimecres dia 8 de novembre.