Fotografia: Jordi Muntaner. Interrogants: Aina Bonner

Solució al Repte 12

(i Avís, al final)

És una falange pedal terminal de moa, una de les falanges que suporten les ungles.

Els moa [“moa” és una paraula que no te plural en maorí] van prosperar a Nova Zelanda fins l’arribada dels maorí. Eren uns ocells que tenien un aspecte que recorda el dels emús australians i els casuaris de Nova Guinea i Austràlia. N’hi ha 13 espècies, totes extintes. Vegeu la Solució al Repte 1 de l’Avienigma, on trobareu una fotografia d’un esquelet muntat de moa, podreu identificar la falange i fer-vos una idea de la mida dels moa.

Els moa d’alguna manera ens fan pensar amb els cetacis i els sirènids. Entre els mamífers els cetacis i els sirènids són els únics que han perdut uns membres: els membres posteriors. En el cas dels ocells recents, els moa són únics entre els ocells recents perquè són els únics que han perdut uns membres: en aquest cas, els membres anteriors, les ales. Fins i tot no tenen ni els húmers, ni els ossos més distals, ni la fúrcula (clavícules fusionades dels ocells). Els ocells elefants de Madagascar, avoladors i grans, tenien unes ales súper-reduïdes, igual que els kiwi, que tenen ales completes però ínfimes. Els moa no en tenien. De la cintura escapular només els queda un únic os, molt petit, l’escapulo-coracoide, resultat de la fusió de l’escàpula i el coracoide.

Tots els moa s’inclouen a un ordre propi, els Dinornithiformes, dintre del qual es reconeixen habitualment 3 famílies, Dinornithidae, Megalapterydae i Emeidae. L’ós de la foto és tracta d’una falange pedal distal de Dinornis (Ordre: Dinornithiformes; Família Dinornithidae). El gènere Dinornis inclou dues espècies: D. novaezealandiae (illa Nord de Nova Zelanda) i D. robustus (illa Sud de Nova Zelanda). La falange mostrada és de Dinornis robustus. És l’espècie de moa de més grossa. S’estima que els adults arribaven a fer (i potser superaven) 250 kg.

Els maorí varen arribar a l’illa Sud de Nova Zelanda suposadament a començaments del segle XIV, algun moment dintre dels primers vint anys d’aquest segle. Es van trobar els moa, amb uns cartells aferrats que posaven “CARN DE BONA QUALITAT. PREU: GRATIS TOTAL!”. D’acord amb les dades disponibles, els moa ja havien desaparegut abans del 1450. Manco de 150 anys d’ocupació humana varen ser suficients per acabar amb aquest grup tan interessant d’ocells, els Dinornithiformes.