Fotografia. Josep Antoni Alcover; Interrogants: Aina Bonner
Solució al Repte 29
Primera part: Aus “piròmanes”
El foc és una força ecològica de primer ordre. La nostra espècie amb l’ús del foc ha transformat gran part de la Terra. El nostre “èxit” evolutiu a la Terra sens dubte està lligat a la conquesta del foc, i el nostre futur fracàs segurament també serà una conseqüència del nostre “èxit” actual i, per tant, també conseqüència d’haver aprés a dominar-ho.
La tendència natural de la majoria d’espècies animals és fugir del foc, però hi ha espècies que ocasionalment en poden fer un ús, o com a mínim interactuar amb les seves conseqüències. Entre els ocells s’ha vist, per exemple, que el voltor reial sud-americà, Sarcoramphus papa, se sent atret per terres que han estat cremades, que aprofita per cercar-hi aliment. Algunes aus depredadores, com, per exemple, l’espulgabous, Bubulcus ibis, i l’abellerol africà, Merops nubicus, se senten atretes per camps cremats per cercar-hi aliment. Diferents aus de presa se senten atretes pels incendis, ja que saben que a les seves voreres trobaran animals (insectes, petits vertebrats) que intenten fugir del foc i del fum i que es troben en la condició de ser fàcilment caçats. S’arriba a parlar d’ “insectivoria pírica” o de “carnivoria pírica”.
Se sap, però, que unes poques espècies poden arribar escampar el foc a posta. Un treball liderat per Mark Bonta publicat fa set anys ha documentat que algunes espècies de rapinyaires de les sabanes australianes ho fan.
Aquests ocells s’inclouen entre els que practiquen la carnivoria pírica. El que fan és volar cap a les voreres d’incendis actius, recullen branques o pals que s’estan cremant i els transporten amb el bec o les urpes a altres àrees no cremades on els deixen caure per crear-hi nous focs. Poden també transportar pals procedents de focs fets per cuinar. Arriben a transportar-los un kilòmetre enfora d’on els han agafat. Amb això aconsegueixen expulsar d’un nou terreny les seves preses potencials, que fugen del foc o del fum. Aquest comportament s’ha observat a les milanes negres, Milvus milvus, la milana xiuladora, Haliastor sphenora i el falcó bru australià, Falco berigora.
Aquests són els casos més ben documentats de transport de branques cremades per part d’ocells. S’ha de dir que aquesta conducta estava recollida per les fonts orals tradicionals dels aborígens.
Segona part: Aus “bomberes”
Estrictament parlant, no hi ha aus “bomberes”.
No obstant, alguns còrvids se senten molt atrets pel foc i el fum. En aquests casos el comportament és més mal d’analitzar. A la xarxa hi ha filmacions d’alguns còrvids que apaguen algun foc fet a sota de la fullaraca seca, i fan com jugar amb el fum, podríem dir que prenen un bany de fum. Actuen com si volguessin apagar les flames per obtenir el fum. Altres treballs i filmacions parlen de còrvids jugant i apagant o tractant d’apagar les flames d’espelmes, picotejant la cera de les espelmes. De vegades les apaguen, però també s’ha assenyalat que podrien arribar a ocasionar algun incendi rere algun intent fracassat d’apagar-les.
Referències
Bonta, M., Gosford, R., Eussen, D., Ferguson, N., Loveless, E. i Witwer, M. 2017. Intentional fire-spreading by ‘‘firehawk’’ raptors in Northern Australia. Journal of Ethnobiology, 37: 700–718.
Higuchi, H. 2003. Crows causing fire. Global Environmental Research, 7: 165–168.
Hori S. “Fire-bathing” by a blue magpie. Japanese Journal of Ornithology, 16: 424–425.
McMeeking, J.M. 1949. “Smoke-bathing” of rook. British Birds, 42: 22.
Miller FW. 1952. Blue jay, Cyanocitta cristata, “anting” with burning cigarettes. Auk, 69: 87–88.
Ridley, M.W. 1948. “Smoke-bathing” of jackdaw. British Birds, 41: 83.
Sarlin, P.J., Morris, S., Morris, S., Morris, S., Joseph, P. i Sherly, D 2023. Avian Biology Research, 16: 75–80.
Vyas, R. i Upadhyay, K. 2018. Rufous Treepie Dendrocitta vagabunda extinguishing and swallowing lamp wick. Indian Birds, 14: 92-93.