Fotografia: Pere Garcias. Interrogants: Aina Bonner

Solució al Repte 37

La simbiosi de neteja és una conducta mutualista que consisteix en el consum d’ectoparàsits (o de teixits malalts o deteriorats -neteja de ferides-, o de restes d’alimentació no desitjats) d’una espècie a la que nomenam “espècie client” per part d’una altra espècie a la que nomenam espècie “espècie netejadora“. L’exemplar inicialment parasitat és desparasitat i l’espècie netejadora consumeix uns recursos desitjables. Es tracta d’un tipus de conducta de la que es troben molts d’exemples a la mar (on generalment les espècies netejadores es recluten entre els peixos i els crustacis, mentre que les espècies clients predominantment solen ser peixos. A fora de la mar diferents espècies d’ocells presenten habilitats netejadores de mamífers i de rèptils.

Curiosament, se sap que aquest tipus d’interacció se dona a la mar entre els bots (gènere Mola, família Molidae) i diferents espècies d’aus marines. Com que quan els ocells marins es capbussen ho fan sempre per cercar menjar, està clar que la simbiosi de neteja no es pot fer dintre de la mar. S’ha de fer a la seva superfície, que és on poden interactuar els peixos que actuen com a “clients” i les aus que actuen com a “netejadores”. Per descomptat, ha de tractar-se de peixos molt grans, amb una mida que els faci immunes a la depredació per part dels ocells.

Els bots són els peixos teleostis de major mida. Hi ha exemplars que fan més de 3 metres d’alt i pesen més de 2 Tones, tot i que la mitjana de mides és d’1,6 metres i uns 1000 kg de pes. Antigament es pensava que només hi havia dues espècies: el bot comú, Mola mola i el bot gegant, Mola alexandrini (= M. ramsayi), però el 2017 se’n va descriure una altra, el bot austral o fugidís, Mola tecta (del sud de l’hemisferi meridional) i a més s’han detectat diferències genètiques entre els exemplars de Mola mola de l’Atlàntic i del Pacífic. Podeu trobar informació sobre la morfologia i distribució d’aquests peixos extraordinaris aquí.

Els bots són espècies carregades de paràsits (veure, per exemple, https://oceansunfish.org/references/ o a la Tesi Doctoral d’Ana Elena Ahuir Baraja). Curiosament, tenen una relació de simbiosi de neteja amb diferents aus marines, on els primers són clients de les segones, que són les netejadores. Si no vaig errat, aquesta relació es va començar a donar a conèixer l’any 2012, a un article on uns autors japonesos liderats per Takuzo Abe documentaven com havien trobat a un grup de bots joves (40 cm de diàmetre) que pujaven a la superfície de l’Oceà Pacífic Septentrional. Aquesta conducta de pujada dels bots fins situar-se a ran de la superfície de l’aigua es coneixia prèviament i se’n deia com que “prenien banys de sol”. En aquesta ocasió, Abe i els seus col·laboradors varen observar (i documentaren fotogràficament) que s’exposaven prop d’un grup d’albatros de Laysan, Phoebastria immutabilis. Varen observar que estaven molt parasitats per un copèpode ectoparàsit del gènere Pennella (gènere que inclou alguns dels majors copèpodes ectoparàsits de peixos). Els albatros hi anaven a menjar aquests copèpodes, desparasitant els bots. Per facilitar la feina de desparasitació, els bots se situaven horitzontalment a la superfície de l’aigua.

Actualment hi ha un petit però creixent nombre d’evidències d’aquesta conducta.

La segona publicació que documenta fotogràficament aquesta conducta es va fer a l’Anuari Ornitològic de les Balears. A l’Anuari corresponent al 2019, Juan José Bazán i Mika Palmer varen registrar fotogràficament dues d’aquestes interaccions, una des del Far de la Mola (Formentera), i l’altre des d’un vaixell al nord d’Eivissa. En aquest cas, l’espècie netejadora fou la gavina de cames roges, Larus michaelis.

La tercera publicació que conec, del 2023, és d’un grup d’investigadors argentins, liderats per Maximiliano Manuel Hernández, que la varen observar a la plataforma patagònica, a l’oceà Atlàntic sud-occidental. Els bots hi eren desparasitats per petrells gegants antàrtics, Macronectes giganteus, i per l’albatros cellanegre, Thalassarche melanophris.

No en conec d’altra, però probablement n’hi ha més.

Aquest tipus de conducta ha estat recollit a diferents pàgines web divulgatives. En teniu un exemple a: https://www.nationalgeographic.com/science/article/ocean-sunfish-get-cleaned-by-albatrosses

Ara, a més, es troben diferents vídeos penjats a la xarxa. En podeu veure els següents:

 

Per acabar, i com testimoni de suport als que suporten el drama que actualment es viu a la Franja de Gaza, vull incloure una fotografia d’un exemplar de bot trobat mort a les costes de Gaza. Prové d’una publicació liderada per Abdel Fattah N Abd Rabou, un professor de Ciències Ambientals de la Universitat Islàmica de Gaza. Hi participen 11 investigadors al treball, tots palestins. Malauradament la Universitat Islàmica de Gaza probablement ja no existeix i probablement alguns dels autors d’aquesta nota, tampoc.

Exemplar de bot obtingut a les costes de Gaza. Agafat d’Abd Rabou et al (2006):Biomedical, Journal of Scientific & Technical Research: 22624-22631. http://dx.doi.org/10.26717/BJSTR.2020.29.004831

 

Referències

Abd Rabou, A.F.N., Al Agha, M.R., Abd Rabou, M.A., Abualtayef, M.T., Elnabris, K.J., Elkahlout, K.E., El Bashiti, T.A., Abu Amra, H.E., Attallah, A.J., Abu Hatab, H.G. i Aboutair, M.A. 2020. On the Ocean Sunfishes (Mola mola, Linnaeus 1758) By-Caught Off the Mediterranean Coast of the Gaza Strip, Palestine. Biomedical Journal of Scientific and Technical Research, 29, 4: 22624-22631. https://biomedres.us/pdfs/BJSTR.MS.ID.004831.pdf

Abe, T. i  Sekiguchi, K. 2012 Why does the ocean sunfish bask? Communicative & Integrative Biology, 5:4, 395-398. https://doi.org/10.4161/cib.20376

Abe T., Sekiguchi K., Onishi H., Muramatsu K. i Kamito T. 2012. Observations on a school of ocean sunfish and evidence for a symbiotic cleaning association with albatrosses. Marine Biology, 159 (5): 1173−1176. https://www.academia.edu/85189983/Observations_on_a_school_of_ocean_sunfish_and_evidence_for_a_symbiotic_cleaning_association_with_albatrosses?uc-sb-sw=23640334

Bazán , J.J. i Palmer, M. 2019 (publicat 2020). Desparasitació del peix lluna bot Mola mola per gavines Larus michahellis al mar balear. Anuari Ornitològic de les Balears, 34: 58-60. https://ibdigital.uib.es/greenstone/sites/localsite/collect/anuariGob/index/assoc/AOB_2019/v34p058.dir/AOB_2019v34p058.pdf

Hernandez, M.M.,  Schwartz, M., Campodónico, S., Bastida, J. i Seco Pon, J.P. 2023. Is there a symbiotic cleaning association between ocean sunfish and pelagic seabirds in the Patagonian Shelf? Symbiosis, 90: 355-360.  https://doi.org/10.1007/s13199-023-00933-9

Valora este post

Josep Antoni Alcover

Zoòleg i paleontòleg de vertebrats. Doctor en Biologia per la Universitat de Barcelona. 68 anys, casat amb Francisca Comas; dos fills, Carme i Enric. Investigador Científic del Consejo Superior de Investigaciones Científicas, adscrit a l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA, centre mixt del CSIC i de la Universitat de les Illes Balears). Fins 2016 (8 anys) i 2020-2021, vice-director de l’IMEDEA (UIB-CSIC). Temes d’interès: Evolució dels vertebrats insulars. Endemismes insulars. Aus fòssils. Extinció d’espècies. Documentació arqueològica d’introduccions d’espècies. Biogeografia insular. Descripcions de espècies noves de vertebrats. Col·leccions científiques. Publicacions científiques en revistes internacionals i nacionals sobre vertebrats insulars, principalment de Balears i illes de la Macaronèsia. Publicacions divulgatives a revistes nacionals. Comissari de l’exposició Les Balears abans dels Humans (2000-2001, Palma, Inca, Maó, Sant Antoni de Portmany; >20.000 visitants). 10 llibres com autor, coautor o editor. Investigador Principal de 17 projectes competitius nacionals i internacionals finançats (dos per National Geographic Society), participant a altres quatre. Co-fundador i soci del Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB). President de la Societat d’Història Natural de les Balears (SHNB), anys 1994 a 1999.

Deixa un comentari / resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *