Foto: Sebastià Torrens. Interrogants: Aina Bonner

Repte 3

 

Com sabeu, entre els mamífers (Classe Mammalia), un grup de vertebrats de sang calenta, hi ha una sèrie d’espècies que temporalment poden caure en un estat de letargia. Un exemple, els onsos; un altre, les ratapinyades.

En general, a molts de grups taxonòmics alguns subgrups o algunes espècies poden caure en letargia i altres no.

Per exemple, entre els insectívors, una de les diferències que hi ha entre les musaranyes de dents blanques (crocidurins) i les musaranyes de dents vermelles (soricins) és que les primeres poden caure en letargia quan fa fred o quan no tenen prou menjar. Les segones, no.

Què passa dintre de l’altre Classe de vertebrats de sang calenta, les aus (Classe Aves)?: Hi ha ocells que poden caure en estat de letargia?  Quins? (si és que n’hi ha)

 

Dona la teva resposta i/o deixa el teu comentari a la casella de baix

3.7/5 - (3 votes)
Josep Antoni Alcover

Zoòleg i paleontòleg de vertebrats. Doctor en Biologia per la Universitat de Barcelona. 68 anys, casat amb Francisca Comas; dos fills, Carme i Enric. Investigador Científic del Consejo Superior de Investigaciones Científicas, adscrit a l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA, centre mixt del CSIC i de la Universitat de les Illes Balears). Fins 2016 (8 anys) i 2020-2021, vice-director de l’IMEDEA (UIB-CSIC). Temes d’interès: Evolució dels vertebrats insulars. Endemismes insulars. Aus fòssils. Extinció d’espècies. Documentació arqueològica d’introduccions d’espècies. Biogeografia insular. Descripcions de espècies noves de vertebrats. Col·leccions científiques. Publicacions científiques en revistes internacionals i nacionals sobre vertebrats insulars, principalment de Balears i illes de la Macaronèsia. Publicacions divulgatives a revistes nacionals. Comissari de l’exposició Les Balears abans dels Humans (2000-2001, Palma, Inca, Maó, Sant Antoni de Portmany; >20.000 visitants). 10 llibres com autor, coautor o editor. Investigador Principal de 17 projectes competitius nacionals i internacionals finançats (dos per National Geographic Society), participant a altres quatre. Co-fundador i soci del Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB). President de la Societat d’Història Natural de les Balears (SHNB), anys 1994 a 1999.

Deixa un comentari / resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *