Fotografia: Josep Antoni Alcover. Interrogants: Aina Bonner
Solució al Repte 14
Be, anem a la solució del repte. Com sabeu, els Arthropoda són un dels filums més exitosos de la Terra. Conté 6 subfilums, els quals inclouen diferents Classes.
La majoria d’artròpodes són de mida petita, i tot i que n’hi ha molts que poden viure dels ocells (com a paràsits o simbionts), són pocs els que poden depredar sobre els ocells, i encara menys els que poden tenir un efecte important sobre alguna població d’ocells.
La mida és un factor important a tenir en compte quan es cerquen artròpodes depredadors d’ocells. Vius!: Tant la mida dels artròpodes com la mida dels ocells. Està clar que no hi ha artròpodes capaços de depredar estruços!
Els ocells més petits es troben entre els Trochiliformes (colibrís). Tot i que són uns ocells amb unes capacitats aeronàutiques extraordinàries, la seva mida els fa susceptibles de ser depredats per artròpodes.
He trobat exemples de colibrís capturats per espècies pertanyents a dues Classes de dos Subfilums diferents d’Arthropoda: Insecta (Subfilum Hexapoda) i Arachnida (Subfilum Chelicerata). Però també hi ha altres ocells que són depredats per crancs, membres d’una altre Classe Malacostraca (Subfilum Crustacea).
La veritat és que ser menjat per un artròpode és com ser menjat per un alien. Bufff!!!!! Veiem alguns exemples.
1. El colibrís i altres ocells poden caure (i esporàdicament hi cauen) a les teles de diferents espècies d’aranyes (Chelicerata: Arachnida)
El 2012 Daniel Brooks va publicar un article on sintetitzava els casos coneguts d’ocells que havien caigut a xarxes d’aranyes. Va registrar 69 casos, que abastaven 54 espècies d’ocells capturats a teles d’aranyes, pertanyents a 23 famílies. Des de Trochilidae (colibrís) fins Columbidae (Streptopelia senegalensis). La família més ben representada, tant en número d’espècies (9) com de casos (20), com era d’esperar, és la dels colibrís.
La majoria d’espècies capturades feia menys de 15 grams de pes. Els colibrís feien entre 2 i 5 grams. Altres espècies de mida petita capturades pertanyen a les famílies Aegithalidae i Regulidae.
És difícil determinar si totes les captures han acabat consumides. Algunes, segur que sí, que han estat considerades per les aranyes com a preses destinades al consum: en 18 dels 69 casos registrats per Brook, l’aranya va embolicar l’ocell amb més fil, per consumir-lo més tard.
D’ençà del treball den Brook, hi ha hagut molts més registres d’ocells capturats per xarxes d’aranyes. Fotografies (no aptes per persones sensibles) al següent enllaç:
2. Ocells capturats per aranyes terrestres
Algunes taràntules (Theraphosidae) són prou grans per poder capturar i menjar alguns polls d’ocells i fins i tot, menys habitualment, adults. És el cas dels gèneres Theraphosa (e.g., T. blondi, 170 grams) i Avicularia. Són, com les aranyes que fan xarxes de seda, captures oportunístiques. La diferència és que en aquest cas ens trobem amb un depredador actiu, mentre que les aranyes que capturen colibrís amb xarxa el que fan és parar una trampa on cauen els innocents ocellets.
3. Ocells capturats per insectes (Hexapoda: Insecta).
Hi ha diferents registres de diferents espècies de mantis religiosa (família Mantidae) depredant sobre ocells. En aquest cas ens trobam amb uns depredadors actius. Més eficient que les taràntules, ja que pot capturar ocells adults en vol (cosa que li està vetada a les taràntules).
A més de la depredació directa, les mantis s’aprofiten (o s’intenten aprofitar!) de les xarxes japoneses dels ornitòlegs per depredar sobre els ocells. En tenim diferents registres a la Península Ibèrica.
De vegades les mantis es posen en les “menjadores” de colibrís, a l’espera que hi vagin i les capturen gràcies a la seva rapidesa. Sembla increïble que un insecte pugui ser més ràpid que un dels més ràpids dels ocells!
Els casos de depredació/intent de depredació i carronyeig d’ocells per màntids varen ser recopilats per Nyffeler i col·laboradors el 2017.
4. Ocells capturats per altres insectes
Tot i que les mantis semblen ser els més eficients depredadors d’ocells entre els insectes, no són els únics. De qualsevol forma, la depredació per insectes pot ser o no ser anecdòtica.
Un cas anecdòtic (un cavallet del dimoni -Odonata- menjant un colibrí) el trobareu fotografiat a:
He vist també alguna referència que apunta a que algunes xinxes gegants aquàtiques (Hemiptera, Belostomatidae) podien depredar sobre ocells, però, en la meva opinió, no pareix que n’hi hagi cap evidència sòlida. No és descartable, però s’hauria de confirmar.
Un cas no tan anecdòtic és el dels atacs de la formiga argentina (Linepithema humile) a ocells que acaben de néixer. Aquesta espècie s’ha trobat depredant sobre pollets acabats d’eclosionar de Branta canadiensis, Bulweria bulveri, Larus michaellis, Junco hyemalis, Serinus canaria i Puffinus lherminieri baroli. Amb tot, els estudis que s’han fet conclouen que la depredació de pollets acabats de néixer per part de la formiga argentina afecta només a una proporció molt petita de les colònies de nius, de manera que no es pot considerar com a un perill a nivell poblacional.
Hi ha, però, una altra formiga, Solenopsis invicta, que pot causar una mortalitat propera al 100% dels polls d’ocells que crien en colònies. Aquesta formiga (un “fire ant”) te unes mandíbules molt fortes amb les que fa una mossegada molt dolorosa i pot matar directament els pollets d’ocells colonials a base de mossegar-los moltes vegades. Als llocs on hi ha una alta densitat de formigues de foc l’èxit reproductor dels ocells colonials pot arribar a minvar un 90%!
5. Ocells depredats per centpeus (Myriapoda: Chilopoda).
L’any 2021 Halpin i col·laboradors varen descriure el cas d’un centpeus que és depredador d’ocells. Es tracta del centpeus gegant Cormocephalus coynei, una espècie endèmica de l’illa Phillip. Aquesta illa fa uns 2 kilòmetres quadrats i està situat al sud de l’illa Norfolk, a l’oceà Pacífic. Hi crien una dotzena d’espècies d’aus marines en grans quantitats. S’ha constatat que el centpeus gegant endèmic actua com a depredador important de polls dels petrells alanegres (Pterodroma nigropennis). La seva depredació afecta aquesta espècie a nivell poblacional.
6. Depredació d’ocells per crancs (Malacostraca: Crustacea)
He deixat per al final el cas que em sembla més espectacular. Fins ara hem vist casos de depredació d’aus adultes per aranyes que les capturen amb xarxes, o d’aranyes terrestres que poden menjar pollets, hem vist insectes que són caçadors actius d’ocells petits adults (mantis, cavallets del dimoni). Hem vist també el cas del consum de pollets d’ocells per part de formigues, que basen la seva estratègia en el seu gran nombre. Amb l’excepció de la formiga de foc, en cap d’aquests casos els artròpodes són capaços d’infringir unes pèrdues importants a les poblacions d’ocells.
El cas que vos presentaré ara és més espectacular, ja que afecta a nivell poblacional a un ocell de mida grossa, el mascarell de cames vermelles, Sula sula. Tant als adults com als juvenils.
El depredador: el cranc dels cocoters Bigus latro, el major crustaci conegut.
El 2016 un carcinòleg nord-americà, Mark Laidre, va anar a l’arxipèlag de Chagos, un grup de set atolons que inclou 60 illes coral·lines situat al sud de les Maldives. Es demanava qué podien menjar els crancs dels cocoters, i va poder observar diferents atacs de crancs a mascarells que es trobaven dormint. Trobareu una filmació del que va veure a:
https://www.youtube.com/watch?v=XIRfCoauxbo
Es va poder documentar que els crancs dels cocoters poden actuar com a superdepredadors de les illes on viuen. La comparació entre el que passa a diferents illes del mateix atoló, unes amb crancs i altres sense, és molt clara: la presència del cranc dels cocoters a les illes afecta molt negativament les poblacions del mascarell de cames rotges, així com d’altres espècies d’ocells de menor mida (e.g., làrids del gènere Anous). Evidentment, per un cranc que és capaç d’obrir un coco, obrir un ou no representa una gran dificultat.
Increíble, però cert: poblacions d’ocells afectades per la depredació d’un artròpode!
He llegit també que els crancs terrestres de la família Gecarcinidae a algunes illes poden menjar ous i pollets d’aus marines. No he trobat informacions de com s’ho fan: si són ous rebutjats pels pares, pollets malalts o morts… Les referències trobades són de l’illa de Malpelo (Pacífic colombià), l’illa Clipperton (Pacífic nord) on depredarien sobre mascarells del gènere Sula. Hi ha referències més antigues sobre comportaments similars a l’illa de l’Ascensión (Atlàntic central) i a l’illa de Trindade (Atlàntic brasiler). En aquesta darrera illa es parla d’una captura d’un adult de Fregatta sp. que capturat viu va ser reduït a ossos en una sola nit…
Referències
Boieiro, M., Fagundes, A.I., Gouveia, C., Ramos, J.A. i Menezes, D. 2018. Small but fierce: invasive ants kill Barolo Shearwater (Puffinus lherminieri baroli) nestling in Cima islet (Porto Santo, Madeira Archipelago). Airo, 25: 44-49.
Brooks D.M. 2012. Birds caught in spider webs: a synthesis of patterns. Wilson Journal of Ornithology, 124: 345–53.
Domínguez-Laso, M. y Rosas-Espinoza, V. C. 2017. ¿Es la araña Paraphidippus cf. aurantius (Araneae: Salticidae) depredadora o carroñera del colibrí corona violeta (Amazilia violiceps) (Gould, 1859) (Apodiformes: Trochilidae) en México? Acta Zoológica Mexicana (n.s.), 33, 2: 382-385.
Douglas de Carvalho, W., Norris, D. i Michalski, F. 2016. Opportunistic predation of a Common Scale-backed Antbird (Willisornis poecilinotus) by a Goliath bird-eating spider (Theraphosa blondi) in the Eastern Brazilian Amazon. Studies on Neotropical Fauna and Environment,
Duca, C. i Modesto, W. 2007. Spider web as a natural trap for small birds. Revista Brasileira de Ornitologia, 15, 4: 615-616.
Halpin, L.R., Terrington, D.I., Jones, H.P. Mott,R., Wong, W.W., Dow, D.C., Carlile, N. i Clarke, R.H. 2021. Arthropod predation of vertebrates structures trophic dynamics in island ecosystems. The American Naturalist, 198: 540–550.
Illa, M. i Jutglà, R. 2017. Praying mantis eating the feathers of a passerine caught in a mist-net. Revista Catalana d’Ornitologia, 33: 50-52.
Laydre, M.E. 2017. Ruler of the atoll: the world’s largest land invertebrate. Frontiers in Ecology and the Environment, 15, 9: 527-528.
Nyffeler, M. 2017 Birds as prey for praying mantises. Natural History, nov 2017: 14-17.
Nyffeler, M., Maxwell, M. R., & Remsen, J. V., Jr. 2017. Bird predation by praying mantises: A global perspective. The Wilson Journal of Ornithology, 129(2), 331–344.
Ohba, S. 2019. Ecology of giant water bugs (Hemiptera: Heteroptera: Belostomatidae). Entomological Science, 22: 6-20.
Teixeira, D., Luigi, G. i Schloemp, I.M. 1991. Aves brasileiras como presas de artropodes. Ararajuba, 2: 69-74.
Torres-Jiménez, J., Almazán-Nuñez, C. i Estrada-Ramírez, A. XXXX. Black-chinned Hummingbird captured in web of the spider Nephila clavipes in Mexico. Western Birds, 48: 58–59.
Waide, R. B. i Hailman, J. P. 1977. Birds of five families feeding from spider webs. Wilson Bulletin, 89: 345-346.
Walther, B.A. 2016. Birds caught in spider webs in Asia. Avian Research, 7, 16.