Fotografia: Jordi Muntaner. Interrogants: Aina Bonner.
Solució al Repte 22
Molts d’animals produeixen sons que no són vocals. En conjunt, aquests sons són coneguts a la literatura zoològica com a sons mecànics o “sonacions” [mechanical sounds o sonations]. La producció de sonacions ha estat poc estudiada als ocells, però n’hi ha, i segurament moltes més que les que coneixem actualment.
He estat mirant diferents classificacions d’instruments musicals. Clàssicament es parlava d’instruments de percussió, de corda i de vent. Ara les classificacions són molt més complexes, però, per entendre-mos ho deixarem de la següent forma:
- Instruments de percussió.
- Instruments de vent passius (també els diuen instruments aeròfons lliures).
- Instruments de vent actius.
- Instruments de corda.
Aquesta no és una classificació “homologada”, però pot ser útil per al nostre propòsit.
El que es plantejava al repte era un ocell que “fes servir” un instrument de corda. Fins allà on jo sé, només hi ha una espècie d’ocell que entri clarament en aquesta categoria: Machaeropterus deliciosus. És un ocell passeriforme de la família Pipridae, els manaquís. És una família neotropical de Passeriformes petits, amb mascles sovint amb colors ben vistosos. Inclou 14 gèneres i una cinquantena d’espècies. Diferents espècies de píprids fan sonacions amb les ales (que podem homologar amb “instruments de vent passius”), però cap com Machaeropterus deliciosus, el “manaquí d’ales de porra” o, en castellà “saltarín alitorcido” i en anglès “club-winged manakin”.
Aquesta espècie és ben particular. Va ser descrita el 1860, per Philip L. Sclater, aleshores Secretari de la Societat Zoològica de Londres. La seva descripció és breu. Aquí vos la adjunt:
Fitxau-vos en quines plomes més estranyes ja va descriure n’Sclater: les tres plomes de dalt de la seva figura són d’un mascle, mentre que les tres de baix són d’una femella. Tan estranyes li degueren parèixer a n’en Darwin, que va reproduir el seu dibuix al seu llibre “The descent of man, and selection in relation to sex” (1871).
Aquest ocell produeix uns sons mecànics modulats. Fins fa poc no se sabia per a què servien aquestes plomes.
Fa un un parell de dècades va començar a ser estudiat per una ornitòloga, Kimberley Bostwick. Aquesta dona va trobar que el mascle de Machaeropterus deliciosus és l’única espècie que feia servir les seves plomes d’una manera molt peculiar per generar uns sons “tick-tick-ting” amb l’esperança que les femelles caiguin retudes als seus peus.
El manaquí d’ales de porra genera 4 diferents “frases” de diferent duració. Amb filmacions a alta velocitat va poder descriure que l’au colpejava les seves plomes 107 vegades per segon. A cada ala té una ploma, la sisena ploma secundària, que té 7 rugositats ben diferenciades. La cinquena ploma secundària fricciona la sisena, passant per damunt aquestes rugositats, actuant com si fos l’arquet d’un violí o la pua d’una guitarra. Aquest passa 107 vegades cada segon amunt i avall per damunt les 7 rugositats produeix un so que s’ha dit que se situa entre un fa sostingut i un sol.
Una altra cosa extraordinària d’aquest ocell és com és l’os que sostè les plomes secundàries: l’ulna.
Vos adjunt una foto per tal que vegeu de què va la cosa.
Agafat de Botswick et al. (2012): Biology Letters, 70: 760-763.
(L’ulna de la dreta és la de Machaeropterus deliciosus i aquesta fotografia il·lustra no sols la seva estranya forma, ben diferent de la resta d’ulnes de Passeriformes, sinó també la seva massivitat, indicada en vermell a la segona filera).
Es creu que l’ulna de Machaeropterus deliciosus és tan estranya, tan massissa, tan gruixuda i amb tantes rugositats, per així poder suportar els colps de les plomes secundàries mentre es produeix el so. Ara s’està intentant entendre com poden volar els mascles de Machaeropterus deliciosus amb aquests ossos tan feixucs.
Podeu sentir el só que fa amb les ales a:
https://www.bbc.com/mundo/video_fotos/2012/05/120530_video_pajaro_canta_alas_cr
Referències
Bostwick, K. S. 2000. Display behaviors,mechanical sounds, and evolutionary relationship of the club-winged manakin (Machaeropterus deliciosus). Auk,177: 465–478.
Bostwick, K. S. i Prum, R. O. 2005. Courting bird sings with stridulating wing feathers. Science, 309: 3882.
Bostwick, K. S., Elias,D.O., Mason,A. i Montealegre, Z,F. 2010. Resonating feathers produce courtship song. Proceedings of the Royal Society, series B, 277: 835–841.
Bostwick, K.S., Riccio, M.L. i Humphries, J.M. 2012. Massive, solified bone in the wing of a volant courting bird. Biology Letters, 8: 760-763.
Sclater, P.L. List of Birds collected by Mr. Fraser in Ecuador, at Nanegal, Calacali, Perucho, and Puellaro; with notes and descriptions of new species. Proceedings of the Zoological Society of London, 28: 83-97