Fotografia: Jordi Muntaner. Interrogants: Aina Bonner

 

Solució al Repte 28

Nota inicial

Per un problema familiar, el bloc ha estat en aturada tècnica des del 15 de desembre de l’any passat. Amb aquesta entrada tornam a la normalitat.

Solució al Repte 28

La conducta d’emmagatzemar recursos per quan siguin necessaris no està molt estesa al mon dels ocells. Es calcula que hi ha unes 300 espècies (un poc més del 2,5% de les espècies d’ocells que actualment viuen a la Terra) que practiquen l’emmagatzemament de recursos. La majoria emmagatzemen recursos vegetals; moltes menys, recursos animals. Aquestes 300 espècies es reparteixenen en devers 15 famílies.

 

Anam a veure’n algunes.

 

Quatre famílies que emmagatzenen aliments d’origen vegetal

Algunes espècies d’ocells emmagatzemen els recursos en “rebosts” que defensen davant possibles lladres (per exemple, alguns picots). Alguns d’aquests rebosts són familiars (els creen i defenses exemplars emparentats), mentre que d’altres són individuals.

Altres espècies els amaguen escampats a àrees més o manco extenses. S’ha comprovat que aquestes darreres tenen l’hipocamp (la part del cervell on se situa la memòria) relativament molt gros, i exhibeixen una memòria extraordinària. Algunes espècies de còrvids i de pàrids arriben a amagar desenes de milers de llavors o fruits secs (alguns càlculs estimen que un sol individu d’algunes espècies en pot arribar a amagar més de 50.000), … i quan els han de menester les troben!

Família Picidae

Encara que la majoria d’espècies són primàriament insectívores, moltes espècies de picots complementen la seva alimentació amb fruits i llavors que de vegades amaguen per poder disposar de recursos els mesos més durs. Altres vegades les situen en forats que fan als troncs dels arbres, creant un graner. L’espècie que presenta aquest costum de forma més espectacular és el Picot menjaglans,  Melanerpes formicivorus, un picot de mida mitjana distribuït principalment per l’oest d’Estats Units i Mèxic. És el campió de les espècies que fan servir rebosts. És una espècie que menja bàsicament aglans i avellanes, i els recol·lecta i conserva als forats que fa a l’escorça d’algun arbre que passa a convertir-se en un rebost familiar. Alguns d’aquests rebosts arriben a contenir més de 50.000 aglans (!). Aquests aglans són col·locats en forats que presenten la mida justa per encaixar-los, i quan es van secant els van re-col·locant a altres forats. Per descomptat, les famílies de Melanerpes defensen el seu rebost dels “lladres”.

Melanerpes formicivorus. Fotografia Steve Ryan licensed under the Creative Commons Attribution-Share Alike 2.0 Generic license.

Trobareu imatges d’algun dels “rebosts” d’aquest picot aquí

Família Corvidae

     Igual que la família Picidae, la família Corvidae inclou nombroses espècies que recol·lecten i amaguen llavors, aglans, nous, … i altres coses. A diferència dels picots, les depositen no a un rebost concret, sinó escampades al llarg d’una certa àrea. Aquesta sembla ser una característica comú a les espècies de Passeriformes que amaguen llavors. El que resulta extraordinari és que a més d’escampar-les per territoris més o menys amples, després les troben. Aquests ocells han estat particularment estudiats i s’ha trobat que presenten un hipocamp (on resideix la memòria) particularment gros. A un còrvid concret, el gaig de bardissa de Califòrnia, Aphelocoma californica, s’ha pogut demostrar que tenen una memòria que els permet recordar quin tipus de menjar han amagat (per exemple, si són coses que es poden fer malbé o si poden aguantar més temps), a on les han amagat i quan les han amagat. Es coneixen espècies que amaguen aliments als gèneres Corvus, Garrulus, Pica, Perisoreus, Nucifraga, Gymnorhinus, Cianocitta, Aphelocoma, etc…

Els còrvids, a diferència d’altres Passeriformes, tot i que escampen les llavors no les solen escampar individualment, sinó “a grapades” (“a becades”???). He llegit que diferents còrvids (no sé si tots) tenen borses gulars o esofàgiques on poden ficar i traslladar diferents llavors simultàniament.

Com a curiositat, he llegit també que a una llar d’infants de la ciutat japonesa de Chiba (al centre del Japó) es van adonar que desapareixien els sabons que tenien als banys per a que els nins es rentessin les mans. Amb càmeres sensibles varen poder veure que uns quants corbs entraven als banys i agafaven les pastilles de sabó. Varen posar uns xips a les pastilles i les varen començar a trobar escampades a un cercle d’uns 100 metres de la llar d’infants, amagades entre la fullaraca del bosc. Varen fer un seguiment i varen veure que les anaven picant al llarg del temps. Es creu que tal volta els atreien els greixos amb que es fan els sabons…

Dreta, corb agafant sabons dels banys d’una escola al Japó. Esquerra, pastilles de sabó amagades sota la fullaraca del camp que envoltava l’escola amb marques de becades successives. Agafat de Higuchi et al. (2003)

Família Sittidae

      Els pica-soques (gènere Sitta) pertanyen a una altra família de Passeriformes que és ben coneguda perquè moltes de les seves espècies amaguen petites llavors. Moltes vegades als cruis o petits racons que troben als arbres. En aquest cas ho fan no a grapades, sinó una a una, …. i les troben!

 

Família Paridae

Dintre dels pàrids hi ha una grapada d’espècies que són uns excel·lents amagadors de llavors. En aquest cas, igual que el que passava amb els Sittidae, les amaguen una a una. La mallerenga d’aigua, Poecile palustris, i el ferrerico petit, Parus ater, són exemples d’espècies que amaguen el menjar. Tal volta la diferència principal amb els Sittidae és que solen amagar moltes llavors que no han de menjar tot d’una, però sovint les solen consumir en poc temps, de vegades en hores o dies. De vegades en molt més, però a mesura que passa el temps els costa més trobar el lloc on les han amagat. S’ha de dir que, tot i que bàsicament amaguen llavors, també poden amagar insectes.

 

Quatre famílies que emmagatzemen recursos animals

Amagar aliments no és un costum limitat a ocells granívors. Alguns ocells depredadors també fan rebost o amaguen algunes captures per fer-les servir més endavant.

 

Família Laniidae – Capseriganys

      És la família més coneguda d’espècies que tenen un rebost de recursos d’origen animal. Els capseriganys són coneguts per tots pel seu costum de penjar (més aviat “empalar”) les seves preses a les branques dels arbusts.

 

Família Malanocotidae –“ocells carnissers d’Austràlia i Nova Guinea”

Diferents espècies d’aquesta família fan el mateix que els capseriganys, empalant les seves preses a un arbust.

 

Família Strigidae

Diferents aus de presa nocturnes (per exemple, Glaucidium passerinum i  Surnia ulula) tenen “rebosts” amb preses mortes prop del seu niu, o més enfora del niu (per exemple, Bubo scandiacus). No sempre les consumeixen, ve a ser com a una reserva d’aliment disponible per a les seves cries que de vegades (moltes?) es tuda.

 

Família Falconidae

Un poc com en el cas dels Strigiformes, diferents espècies d’aquestes famíles també poden “guardar” preses no consumides per fer-ne ús més endavant. Dintre del gènere Falco aquesta conducta (esporàdica) s’ha detectat almanco a cinc espècies: el falconet, F. columbarius; el xoriguer americà, F. sparverius; el xoriguer mexicà, F. mexicanus; el falcó pelegrí, F. peregrinus; el girfalc, F. rusticolus; i el falcó de la reina, F. eleonorae.

 

Nota final

Al plantejament del Repte 28 comentava que entre els mamífers que tenen rebosts es troben els talps, que poden conservar cucs vius al rebost que tenen als seus túnels. Per guardar-los, els capturen, els destrossen els anells del cap, mutilant el cuc, i aconsegueixen mantenir-los vius, però sense que puguin fugir, tancats a alguna càmera prop del seu niu.

En Manolo Suárez i en Joan Mayol em varen informar fa un temps que s’ha publicat que el falcó de la reina, Falco eleonorae, pot tenir també un “petit magatzem de preses vives”. El 2015 un grup d’ornitòlegs marroquis (Qninba et al., 2015) varen trobar a l’illa de Mogador alguns petits ocells passeriformes que estaven “mutilats” (sense plomes de les ales ni de la coa) i que es trobaven la zona on crien els falcons de la reina a forats de les roques o a cocons dels que no podien sortir. Es va interpretar que la seva condició era resultat d’algun encontre amb el falcó marí, que els hauria deixat així a llocs on no podrien fugir per després poder consumir-los com un aperitiu fresc… Si realment fos així seria realment una cosa extraordinària. Quan vos vaig presentar el repte vaig pensar que lo del talp no ho podia fer cap ocell.  Ara, després d’haver llegit aquest article sobre els falcons marins, i d’haver parlat amb en Joan Mayol (qui ha estat a l’illa i ha vist algun d’aquests casos), ho veig més possible.

Fotografia Abdeljebbar Qninba. Agafat de https://www. birdguides.com

Referències

Andersson, M. i Krebs, J. 1978. On the evolution of hoarding behaviour. Animal Behaviour, 26: 707–711.

Balda, R. P. i Kamil, A.C. 1992. Long-term spatial memory in Clark’s nutcracker, Nucifraga columbiana. Animal Behaviour, 44: 761–769.

Bednekoff, P.A. i Balda, R.P. 1996 Social caching and observational spatial memory in pinyon jays. Behaviour, 133: 807–826.

Bossema, I. 1979 Jays and oaks: an eco-ethological study of symbiosis. Behaviour, 70: 1–116.

Brodin, A. 2010. The history of scatter hoarding studies. Philosophical Transactions of the Royal Society, Series B, 365: 869–881.

Bugnyarm, T. i Kotrschal, K. 2002. Observational learning and the raiding of food caches in ravens, Corvus corax: is it ‘tactical’ deception? Animal Behaviour, 64:185-195.

Clarkson, K., Eden, S. F., Sutherland,W. J. i Houston, A. I. 1986. Density dependence and magpie food hoarding. Journal of Animal Ecology, 55: 111–121.

Clayton, N. S. & Dickinson, A. 1999. Memory for the content of caches by scrub jays (Aphelocoma coerulescens). Journal of Experimental Psychology: Animal Behavior Processes, 25: 82–91.

Cowie, R. J., Krebs, J. R. i Sherry, D. F. 1981 Food storing by marsh tits. Animal Behaviour, 29: 1252–1259.

Darley-Hill, S. i Johnson, W.C. 1981 Acorn dispersal bythe blue jay (Cyanocitta cristata). Oecologia, 50: 231–232.

Griffiths, D., Dickinson, A. i Clayton, N. 1999 Episodic memory: what can animals remember about their past? Trends in Cognitive Sciences, 3: 74–79.

Higuchi, H., Miyagawa, Y., Morishita, E., Kuboshima, E., Yoshida, H. i  Shibata, Y.  2003. Soap Storing by Crows. Global Environmental Research, 7: 161-164.

Krebs, J. R. 1990. Food storing birds: adaptive specialization in brain and behaviour. Philosophical Transactions of the Royal Society, Series B, 329: 153-160.

Krebs, J.R., Sherry, D.F., Healy, S.D., Perry, V.H. i Vaccarino, A.L. 1989. Hippocampal specialization of food-storing birds. Proceedings of the National Academy of Sciences, 86: 1388-1392.

MacRoberts, M.H. 1970. Notes on the Food Habits and Food Defense of the Acorn Woodpecker. The Condor, 72: 196-204.Sherry, D. F. 1982. Food storage, memory, and marsh tits. Animal Behaviour, 30: 631–633.

Qninba, A., Benhoussa, A., Radi, M., El Idrissi Essougrati, A., Bousadik, H., Badaoui, B. i El Agbani, M.A. 2015. Mode de prédation très particulier du Faucon d’Éléonore Falco eleonorae sur l’Archipel d’Essaouira (Maroc Atlantique). Alauda, 85: 149-150.

Sherry, D. F. 1984. Food storage by black-capped chickadees: memory for the location and contents of caches. Animal Behaviour, 32:

Sherry, D.E. i Vaccarino, A.L. 1989 Hippocampus and memory for food caches in the black-capped chickadee. Behavioral Neuroscience, 103: 308–318.

Sherry, D.E., Krebs, J.R. i Cowie, R.J. 1981. Memory for the location of stored food in marsh tits. Animal Behaviour, 29: 1260–1266.

Sherry, D.F., Vaccarino, A.L., Buckenham, K. i Herz,R.S. 1989. The hippocampal complex of food-storing birds. Brain, Behavior and Evolution, 34: 308–317.

Shettleworth, S.J. 1983. Memory in Food-hoarding Birds. Scientific American, 248: 102-111.

Shettleworth, S.J. 1990. Spatial memory in food-storing birds. Philosophical Transactions of the Royal Society, Series B, 329: 143-151.

Solheim, R. 1984. Caching behavior, prey choice and surplus killing by Pygmy Owls Glaucidium passerinum during winter, a functional response of a generalist predator. Annales Zoologici Fennici, 21:301–308.

Stendell, R. i Waian, L. 1968. Observations on food caching by an adult female sparrow hawk. Condor, 70:187.

Toland, B. 1984. Unusual predatory and caching behavior of American Kestrels in central Missouri. Raptor Research, 18:107–110.