Fotografia: Jordi Muntaner. Interrogants: Aina Bonner

 

Solució al Repte 16

 

Aquest repte tenia dues parts. Una, en que el sexe de major mida era el masculí. L’altre, en que el sexe de major mida era el femení.

1. Pel que fa a la primera part, sembla que l’espècie que presenta un major dimorfisme sexual pel que fa la mida, mesurada a partir de la comparació del pes màxim assolit per mascles i femelles, sembla ser el pioc, Otis tarda (Gruiformes: Otididae). En aquesta espècie el mascle més gran que es coneix pesava de l’ordre d’unes 2,5 vegades el pes de la femella més gran coneguda. La xifra va ser donada per Juan Carlos Alonso, un company de professió, ornitòleg del Museo Nacional de Ciencias Naturales de Madrid. Crec que és una data ben fiable.

Comparació dels fèmurs d’un mascle i d’una femella de pioc (Otis tarda). Exemplars del Museo Nacional de Ciencias Naturales de Madrid. Fotografia: Rosario Cañas (IMEDEA, Mallorca).

 

2. En el segon cas, amb les femelles més grans que els mascles, l’espècie que aparentment ostenta el rècord és un au que ja no es troba amb nosaltres, i que era extraordinària: el moa gegant de l’illa Sud de Nova Zelanda, Dinornis robustus (Dinornithiformes, Dinornithidae). Ja vàrem veure una falange seva al Repte 12. En aquesta espècie les femelles més grans pesaven de l’ordre de 2,8 vegades el que pesaven els mascles més grans. Es va extingir a Nova Zelanda rere l’arribada dels humans. Entre les espècies vivents, crec que el rècord de dimorfisme sexual en pes corporal el se du els gavilà, Accipiter nisus (Accipitriformes, Accipitridae): la femella pot arribar a fer 1,75 vegades el pes dels mascles. En general, els ocells caçadors d’ocells son més dimòrfics en mida que els ocells caçadors de mamífers o d’insectes. Les jacanes, Jacana sps. presenten també un gran dimorfisme sexual en mida, i les femelles d’alguna espècie fan fins 1,7 vegades el pes dels mascles.

 

Referències

Alonso, J.C., Magaña, M., Alonso, J.A., Palacín, G., Martin, C.A. i Martin, B. 2009. The most extreme sexual size dimorphism among birds: allometry, selection, and early juvenile development in the great bustard (Otis tarda). The Auk, 126: 657-665. https://www.researchgate.net/publication/277544247_The_Most_Extreme_Sexual_Size_Dimorphism_Among_Birds_Allometry_Selection_and_Early_Juvenile_Development_in_the_Great_Bustard_Otis_tarda

Bunce, M. et al. 2003. Extreme reversed sexual size dimorphism in the extinct New Zealand moa Dinornis. Nature, 425: 172–175. https://www.researchgate.net/publication/10573098_Extreme_reversed_sexual_size_dimorphism_in_the_extinct_New_Zealand_moa_Dinornis

Olson, V.A. i Turvey, S.T. 2013 The evolution of sexual dimorphism in New Zealand giant moa (Dinornis) and other ratites. Proceedings of the Royal Society, series B, 280: 20130401. http://dx.doi.org/10.1098/rspb.2013.0401

Temele, E.J.  1985. Sexual size dimorphism of bird-eating hawks: the effect of prey vulnerability. The American Naturalist, 125: 485-499. https://www.researchgate.net/publication/230687861_Sexual_Size_Dimorphism_of_Bird-Eating_Hawks_The_Effect_of_Prey_Vulnerability

 

 

5/5 - (2 votes)

Josep Antoni Alcover

Zoòleg i paleontòleg de vertebrats. Doctor en Biologia per la Universitat de Barcelona. 68 anys, casat amb Francisca Comas; dos fills, Carme i Enric. Investigador Científic del Consejo Superior de Investigaciones Científicas, adscrit a l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA, centre mixt del CSIC i de la Universitat de les Illes Balears). Fins 2016 (8 anys) i 2020-2021, vice-director de l’IMEDEA (UIB-CSIC). Temes d’interès: Evolució dels vertebrats insulars. Endemismes insulars. Aus fòssils. Extinció d’espècies. Documentació arqueològica d’introduccions d’espècies. Biogeografia insular. Descripcions de espècies noves de vertebrats. Col·leccions científiques. Publicacions científiques en revistes internacionals i nacionals sobre vertebrats insulars, principalment de Balears i illes de la Macaronèsia. Publicacions divulgatives a revistes nacionals. Comissari de l’exposició Les Balears abans dels Humans (2000-2001, Palma, Inca, Maó, Sant Antoni de Portmany; >20.000 visitants). 10 llibres com autor, coautor o editor. Investigador Principal de 17 projectes competitius nacionals i internacionals finançats (dos per National Geographic Society), participant a altres quatre. Co-fundador i soci del Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB). President de la Societat d’Història Natural de les Balears (SHNB), anys 1994 a 1999.

Deixa un comentari / resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *