Fotografia: Jordi Muntaner. Interrogants: Aina Bonner
Solució al Repte 27
La fotografia presentada en aquest Repte incloïa 13 tars-metatarsos d’ocells i un os d’un mamífer. El mamífer és el número 3. És un rosegador de la família Dipodidae: crec que pertany al gènere Jaculus o al gènere Allactaga. A partir d’un parell d’obres consultades m’inclin pel primer, però no puc descartar el segon (crec que és el Jaculus blanfordi, però vos ho confirmaré més endavant).
Fotografia: Rosario Cañas (IMEDEA)
El número 3 no és un tars-metatars. Com es deia a la presentació del Repte, els tars-metatarsos són uns ossos característics dels ocells, resultants de la fusió de tres metatarsos als quals se’ls fusionen també alguns dels ossos tarsals distals. Això només ho tenen els ocells (amb una excepció als bòvids).
Una sèrie de mamífers presenten fusions dels metatarsos. Per exemple, als Remugants els dos metatarsals centrals se fusionen formant un os que s’anomena l’os canon. Amb només dues excepcions (que jo sàpiga), l’os canon metatarsal dels Remugants no te fusionat cap os del tars. Les excepcions són els membres més avançats de dos llinatges insulars: el de Myotragus de les Balears i el de Hoplitomeryx de Gargano. Tot i que a aquests llinatges podriam parlar de tars-metatarsos, no s’utilitza aquest terme, sinó que es manté la denominació d’os canon metatarsals. Els ossos canon metatarsals de Myotragus i d’Hoplitomeryx (animals quadrúpedes i de gran pes) no tenen RES a veure funcionalment amb el tars-metatars dels ocells (animals bípeds, i generalment de menor pes).
Alguns rosegadors presenten també metatarsals fusionats. Aquest és el cas d’alguns Dipodidae, com el de l’esmentat Jerbu número 3. En aquest cas, els ossos tarsals no se troben fusionats amb els metatarsals. Per tant, com ho indicava abans, no és un tars-metatars, sinó un os canon metatarsal.
L’os canon metatarsal presentat al número 3 pertany a un exemplar que vaig trobar a l’interior d’una egagròpila a les restes d’un castell de l’Edat Mitjana situat a prop de Nukkus (Uzbekistan). No sé quina espècie va ser la que va fer l’egagròpila. El cas és que quan la vaig analitzar vaig pensar tot d’una que al seu interior es trobaven les restes de tres espècies: (1) un rosegador de mida relativament gran, representat per unes pelvis, un fèmur, unes tíbies fragmentades, un fèmur, unes vèrtebres caudals i crani i mandíbules; (2) un rosegador de mida petita, representat per húmers, radi i cúbit; i (3) un ocell, representats per dos tars-metatarsos. No va ser fins el dia següent que em vaig adonar que això no era així: només hi havia una única presa, que era el Jerbu que ens ocupa: cames llargues amb els metatarsals fusionats, braços molt curts, una coa llarga i robusta per fer de balancí… Les restes del seu esquelet es troben conservades a l’IMEDEA (amb el número de col·lecció: IMEDEA-109553).
Fotografia: Josep Antoni Alcover
A la fotografia adjunta podeu veure:
a dalt, crani (part rostral) i mandíbules.
a la filera d’enmig, dues pelvis, un fèmur, dues tíbies fragmentades (una, un fragment proximal; l’altre, un fragment distal), i dos os canon metatarsians (l’os que es confon amb els tars-metatarsos d’ocells), astràgal i calcani.
a la filera de baix, húmers (un complet; l’altre, un fragment distal), un radi i una ulna…
a la dreta, vèrtebres caudals (fitxau-vos en la seva mida, en comparació amb la petitesa dels ossos del braç)
Els Dipodidae presenten unes cames posteriors molt llargues, aptes per botar (talment com les dels cangurs, però en versió reduïda). Els més grans dels Dipodidae (gèneres Jaculus i Allactaga) tenen els ossos del tars completament fusionats per les diàfisis i l’epífisis proximals, formant un os canon. Els més petits dels Dipodidae no els tenen fusionats. Els Dipodidae presenten una locomoció bípeda i botadora (com els ocells). El procés de formació de l’os canon als Dipodidae de major talla i del tars-metatars dels ocells presenta moltes similituts.
Els ocells que teniu fotografiats els seus tars-metatarsos a aquest Repte són els següents:
- Cegall menut, Limnocryptes minutus
- Tord, Turdus philomelos
- Cegall, Gallinago gallinago
- Cabussonera, Podiceps nigricollis
- Suís, Ixobrychus minutus
- Esparver, Accipiter nisus
- Gralla, Corvus monedula
- Pingdai becfí, Uria aalge (juvenil)
- Cega, Scolopax rusticola
- Tudó, Columba palumbus
- Picot verd, Picus viridis
- Formiguer, Jynx torquilla Falzia reial, Apus melba
Bibliografia
Ellerman, J.R. and Morrison-Scott, R.C.S. (1951) Cheeklist of Palearctic and Indian Mammals 1758 to 1946. British Museum of Natural History), London, 810 pàgs. https://www.biodiversitylibrary.org/page/8722335#page/9/mode/1up
Gutierrez, H.L., Tsutsumi, R., Moore, T.Y. i Cooper, K.L. 2019. Convergent metatarsal fusion in jerboas and chickens is mediated by similarities and differences in the patterns of osteoblast and osteoclast activities. Evolution and Development, 21, 320–329.
Moore, T.Y., Organ, C.L., Edwards, S.V., Biewener, A.A., Tabin, C.J., Jenkins, Jr, F.A. i Cooper, K.L. 2015. Multiple phylogenetically distinct events shaped the evolution of limb skeletal morphologies associated with bipedalism in the jerboas. Current Biology, 25: 2785–2794. https://doi:10.1016/j.cub.2015.09.037
Villacís Núñez, C.N., Ray, A.P., Cooper, K.L. i Moore, T.Y. 2022 Metatarsal fusion resisted bending as jerboas (Dipodidae) transitioned from quadrupedal to bipedal. Proceedings of the Royal Society, Series B, 289: 20221322.