Fotografia: Jordi Muntaner. Interrogants: Aina Bonner

Solució al Repte 8

L’analogia entre els braços i mans dels humans i una estructura dels ocells és una qüestió que d’alguna manera ens ajuda a entendre com funcionen els ocells.

Estam tan avesats a veure ocells que no ens entretenim en pensar com funcionen. Com a grup de vertebrats són molt diferents de nosaltres, els mamífers, i si els comparem amb nosaltres, els humans, encara ho són més. Ja ho hem vist al Repte anterior, on hem tractat sobre els ossos de les ales. Els ocells són molt més sofisticats que nosaltres, des del punt de vista anatòmic i funcional.

Això és, evidentment, una obvietat, … però, penseu. Quan veiem un ocell, veiem un nucli central (el cos, que inclou la immensa majoria d’òrgans vitals) de forma arrodonida, de vegades més esfèrica, de vegades més ovoide, summament protegida (penseu en l’estèrnum tan gran i rígid que tenen els ocells, i el sinsacrum, amb l’ílium i el pubis que protegeixen més el volum visceral que el que poden protegir els ossos de la cavitat abdominal als mamífers). D’aquesta “bolla” protegida surten les cames, les ales i el coll. Les cames i les ales tenen funcions bàsiques locomotores, caminar i volar. Ja està que alguns ocells poden fer servir les ales i les potes per altres activitats (e.g., transportar les seves cries –ales i cames, vegeu la Solució al Repte 5–, per trepar pels arbres –ales, cries de l’hoatzín–, per capturar les seves preses –potes, Accipitriformes, Falconiformes i Strigiformes– o per dur vegetals a la boca –potes, Psittaciformes–, per agafar instruments per fer-se ses piules -potes, Psittaciformes: vegeu el vídeo enviat per Joan Femenias [https://www.youtube.com/watch?v=bI4bNeXzXBY]-  o per barallar-se, etc…), però cap d’aquestes “utilitats” és universal, al món dels ocells.

La comparació que proposava amb els humans també és particular. Nosaltres, com a Primats, som un poc especials. Tot i pertànyer a un grup primitiu, els simis vàrem modificar les nostres extremitats anteriors, els braços, per fer-los servir per “caminar” (desplaçar-nos) entre les branques dels arbres mitjançant la braquiació. Quan els nostres ancestres es van tornar bípedes i varen deixar els arbres, les nostres extremitats anteriors es van lliurar de la seva funció anterior i es varen convertir en unes estructures multi-usos, que ens permeten fer mil coses: acaronar, pegar, fer força, agafar coses, dur menjar a la boca, etc…

Si als ocells hi ha una estructura universal (a tots els ocells, evidentment amb limitacions a alguns, però present a tots) anàloga als braços i a les mans humanes, aquesta no és la corresponent ni les ales ni les potes, sinó al coll (anàleg a un braç) amb el cap (anàleg a una ma). Alguns autors han arribat a comparar aquesta estructura amb el braç i la ma considerant que la llengua dels ocells seria d’alguna manera anàloga al dit gros. A jo això em sembla un poc exagerat, però tot lo altre crec que és una reflexió interessant.

Resulta estrany pensar en un ocell com un animal amb un braç mòbil situat a la part davantera del cos, suportat per unes vèrtebres cervicals, i acabat amb una estructura amb la que poden agafar el menjar, donar-lo als seus fills, fer-se les piules, etc…

Actualització, 9 de febrer de 2023:

Al text anterior comentava que alguns ocells (Accipitriformes, Falconiformes, Strigiformes) feien servir les potes per capturar les seves preses, mentre que esmentava altres (entre els Psittaciformes) que podien fer servir les seves urpes per dur-se aliments (vegetals) a la boca. Ahir vespre Joan Mayol em va comentar haver vist el falcó de la reina (Falco eleonorae) capturar insectes al vol, agafant-los amb les urpes dur-se’ls a la boca a continuació, fent servir les potes d’una manera anàloga als nostres braços. He cercat informació i vos adjunt un vídeo d’un falconet (Falco subbuteo) agafant insectes al vol i emportant-se’ls a la boca amb les urpes

Possiblement aquesta pràctica està estesa entre diferents espècies de Falconiformes de mida petita/mitjana.

Actualització, 14 de febrer de 2023:

N’Aina Bonner m’envia el següent link que inclou l’ús del bec per un Psittaciform:

Goffin’s Cockatoos Can Use and Transport Toolsets, Study Shows

Referències

 KAISER, G.W. 2007. The Inner Bird. Anatomy and Evolution. UBC Press, 386 pàgines.

Osuna-Mascaró et al. 3023. Flexible tool set transport in Goffin’s cockatoos. Current Biology, published online February 10, 2023; doi: 10.1016/j.cub.2023.01.023

https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S096098222300057X